dimarts, 1 de novembre de 2016

COM PROGRAMAR AMB EL NOU CURRICULUM LOMCE I NO MORIR EN L'INTENT

Aquest dies, després de fullejar el nou curriculum i orientacions per a educació infantil (segon cicle) que ha publicat el Departament d'Ensenyament, i d'intentar quadrar una programació coherent amb el nou curriculum LOMCE de primària, m'ha invait un profund desànim.
Aquest nou curriculum d'infantil realitzat per un equip nombrós de gent experta, a peu d'aula alguna d'elles, desgrana un seguit de propostes actualitzades i actuals amb les línies més innovadores de la pedagogia. Però no es queda a aquí, que ja seria una bona cosa, sinó que a més a més esta plantejat des d'una rigurositat didàctica exemplar. Quina enveja!
En canvi, les mestres que hem de treballar el curriculum de primària ens trobem, cada cop, un text més voluminós. Aquest pretèn reforçar les competències per estar en sintonia amb les indicacions de la Unió Europea, però estranyament les pàgines dedicades als extensos llistats sobre continguts a treballar continuen sent les més nombroses. Malgrat tot, fidels a aquesta idea del currículum competencial trobem que les àrees deixen de tenir objectius d'aprenentatge, a canvi guanyaran un seguit de competencies (no poques), també bàsiques, però també pròpies de l'àrea, que també estan agrupades per diferents dimensions, més endavant tornem a trobar però, els blocs de continguts de cada àrea, no fos cas que us fessiu il·lusions.
Tenim qüestions primordials en relació  a aquest aspecte exposat al paragraf anterior com, per què aquestes competències enlloc de partir de les àrees no ho fan de les vuit competències bàsiques més generals? Després podriem continuar amb preguntes més concretes, com per exemple, per què l'àrea de medi no té cap dimensió de recerca? Realment algun docent creu que la dimensió plurilingüe i intercultural de la llengua és pot treballar als primers cursos de primària amb els continguts claus associats? Per què trobem un llistat tan exuberant de continguts "clau" en algunes dimensions? Etc.
Dolorosa torna a ser la comparació entre aquests dos currículums quan t'adonés que davant la línia pedagogica  de la necessitat dels treball globalitzat en aquestes edats, en el text d'educació infantil es percep en la forma i en el contingu. En canvi en el currículum de primaria, només en pots fer la lectura inicial, perquè després es perd en la partició de moltes competències pròpies per cada àrea, i malgrat l'intent de formular els àmbits per agrupar diferents disciplines, ja què alguns acaben formats per una sola disciplina.
Malgrat tot, no vull deixar d'intentar de fer una programació coherent amb aquest currículum de primària, doncs és mitjançant aquest document de planificació que l'equip docent ens coordinem per preparar les nostres intervencions conjuntes i acompanyar a l'alumnat en els seus aprenentatges. Per aquest motiu ho he visivilitzat de la següent manera:
En un proper article parlarem de l'avaluació i trobareu exemples concrets amb aquesta possible manera de programar.

dilluns, 11 d’abril de 2016

FREINET I ELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS / FREINET Y LOS PROYECTOS INTERDISCIPLINARIOS

Aquest any 2016 és el 50è aniversari de la mort d'un dels pedagogs més importants del segle XX, i per aquesta raó volia fer una entrada del meu blog, al llarg d'aquest curs, que fes referència a Célestin Freinet. 
Célestin Freinet i la seva companya Elisa amb qui compartia la manera d'entendre l'educació

Moltes de les idees pedagògiques que van desenvolupar a la seva escola encara són vigents en l'actualitat, com les seves famoses invariants. Vull compartir-les amb vosaltres comparant-les amb la metodologia dels projectes interdisciplinaris, ara que en sentim tant de parlar sobre l'aprenentatge amb projectes com a una bona manera de fer en els centres educatius del segle XXI.
Freinet es conegut sobretot per les seves técniques, que segons explicava ell mateix, no són más que una forma d'assolir uns objectius educatius. Els projectes interdisciplinaris ben elaborats i democràticament construïts, també són una manera de portar a  terme aquests objectius, que tenen en comú la forma d'entendre el desenvolupament humà, les finalitats de l'educació i la concepció de la societat. 

Invariante enunciada por
Celestin Freinet
Aplicación en los proyectos interdisciplinarios
El niño es de la misma naturaleza que el adulto.

El tema y los contenidos se consensuan con la maestra y el resto de los compañeros/as como iguales.
Ser mayor no significa, necesariamente, estar por encima de los demás

La maestra participa como un igual en les diferentes discusiones, votaciones o propuestas de trabajo a lo largo del proyecto interdisciplinario
El comportamiento escolar de un niño depende de su estado fisiológico, orgánico y constitucional.
Las tareas que se realizan a lo largo del proyecto tiene como base la mejora de la autoestima del estudiante.
A nadie -niño o adulto- le agrada que le manden autoritariamente.
Las decisiones se toman de forma consensuada o democrática.
A nadie le gusta alinearse, porque alinearse es obedecer pasivamente a un orden externo.
En ningún momento el alumno/a debe obedecer ciegamente a nadie, sino por lo contrario llevar a termino propuestas dialogadas y consensuadas.
A nadie le gusta verse obligado a reutilizar una tarea, aunque no le desagrade particularmente. El constreñidor es paralizador.
Las actividades desarrolladas en el proyecto interdisciplinario son variadas y tienen sentido en el propio plan de trabajo.
A todo el mundo le gusta escoger su propio trabajo, aunque la elección no sea ventajosa.
El trabajo se realiza en equipo cooperativo y cada miembro puede elegir la tarea en la cual cree que puede aportar más.
A nadie le gusta trabajar sin objetivo, actuar como un robot, es decir, plegarse a pensamientos inscritos en rutinas en las que no participa.
El producto final que se elabora en un proyecto de trabajo es también el objetivo, para el alumnado, que dota de sentido al aprendizaje que realiza.
Es preciso que motivemos el trabajo
El trabajo que se realiza en un proyecto se vive como funcional por parte del estudiante y por ello es intrínsecamente motivador.
Todo individuo quiere conseguir éxitos. El fracaso es inhibidor, destructor del ánimo y del entusiasmo.
El éxito se basa en la construcción de conocimientos que se da durante el trascurso del trabajo.
No es el juego natural en el niño, sino el trabajo.

El trabajo que se lleva a termino en un proyecto no se entiende como un juego si no como una responsabilidad.
La vía normal de la adquisición no es de ningún modo la observación, la explicación y la demostración (que constituyen el proceso esencial de la escuela), sino el tanteo experimental, procedimiento natural y universal
Construir conocimientos a partir de la indagación, reflexión y el descubrimiento de lo necesario para avanzar en el trabajo. Este es el camino que se sigue en un proyecto interdisciplinario.
La memoria, por la que se preocupa tanto la escuela, es válida y preciosa sólo cuando se integra en el tanteo experimental, cuando está verdaderamente al servicio de la vida
La información se memoriza debido al uso y manejo que se le da por necesidad a lo largo del proceso de trabajo, no por exigencia del adulto.
Las adquisiciones no se obtienen por el estudio de reglas y leyes, como algunas veces se cree, pero sí por la experiencia.
Las experiencias vividas durante el proyecto interdisciplinario permiten asentar una gran parte de los conocimientos trabajados.
La inteligencia no es una facultad específica que funciona como circuito cerrado, independientemente de los demás elementos vitales del individuo, como enseña la escolástica.
Los estudiantes desarrollan habilidades, capacidades y competencias.
La escuela cultiva sólo una forma abstracta de inteligencia, que actúa fuera de la realidad viva, fijada en la memoria por medio de las palabras e ideas.
El trabajo por proyectos en el aula abre la puerta para que entre la vida en el aula y llene de emoción los aprendizajes.
Al niño no le gusta recibir lecciones ex cathedra.
El profesorado en un proyecto interdisciplinario no da lecciones magistrales.
El niño no se cansa de un trabajo funcional, es decir, que sigue los rumbos de su vida
Todo proyecto interdisciplinario debe tener un producto final que le confiere funcionalidad al trabajo que se realiza.
Al niño y al adulto no les gusta ser controlados y recibir sanciones. Esto constituye una defensa a la dignidad humana, sobre todo si se ejerce públicamente.
El error es el inicio sobre el que se construye el nuevo aprendizaje.
Las notas y calificaciones siempre constituyen un error
La autoevaluación es primordial durante el proyecto interdisciplinario para regular el aprendizaje
El docente debe hablar lo menos posible
El dialogo como base para organizarse y tomar decisiones.
Al niño no le gusta estar sujeto a un trabajo en rebaño. Prefiere el trabajo individual o de equipo en una comunidad cooperativa
La gestión del trabajo es a partir de equipos cooperativos.
El orden y la disciplina son necesarios en el aula
El respeto al trabajo de los compañeros/as es esencial
Los castigos siempre son un error. Son humillantes, no conducen al fin deseado y no pasan de ser un paliativo
La reflexión para mejorar las interacciones y el trabajo
La nueva vida de la escuela supone la cooperación escolar, es decir, la gestión de la vida y del trabajo escolar por la que practican, incluyendo al educador
Las decisiones a lo largo de un proyecto interdisciplinario siempre son grupales, democráticas y acordadas
La sobrecarga de las clases siempre constituyen un error pedagógico
Se avanza al ritmo que marcan los y las participantes.
La concepción actual de los grandes conjuntos escolares conduce a profesores y alumnos al anonimato, lo que siempre es un error y crea serias barreras.
El grupo humano que trabaja en un proyecto se destaca y distingue por la singularidad de su cometido, distinto en cada caso.
Una democracia del mañana se prepara por la democracia de la escuela. Un régimen autoritario en la escuela no sería capaz de formar ciudadanos demócratas
Las decisiones sobre cualquier tema, contenido, gestión, etc del proyecto interdisciplinario se toma por consenso y/o por mayoría.
Una de las principales condicionas de renovación de la escuela es el respeto al niño, y a su vez, el respeto del niño a sus profesores; sólo así es posible educar dentro de la dignidad
El respeto a todos/as los participantes en el proyecto interdisciplinario y a sus opiniones es una de las reglas básicas de esta forma de trabajar en el aula.
La reacción social y política, que manifiesta una reacción pedagógica, es una oposición con la cual tenemos que contar, sin que se pueda evitar o modificar.
Compartir y explicar la necesidad de realizar aprendizajes de calidad a través del trabajo realizado en los proyectos interdisciplinarios.
Es necesario tener esperanza optimista en la vida.
Un proyecto interdisciplinario termina con propuestas de acción y mejora.

(Baqueró i Majó 2016)

divendres, 22 de gener de 2016

COM FER EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ EN UN PROJECTE INTERDISCIPLINARI / COMO HACER EL TRATAMIENTO DE LA INFORMACIÓN EN UN PROYECTO INTERDISCIPLINARIO

Després d'un temps molt llarg de no fer cap article al blog, avui amb una mica de temps puc comentar les meves idees sobre un dels components més importants d'un projecte interdisciplinaris, el tractament de la informació. He pogut comprovar al llarg de les formacions que he compartit en diverses escoles i instituts que aquest tema angoixa sovint al professorat per què no té clar com fer una bona gestió de la informació.
Un dels punts bàsics respecte a la informació és que com més joves són els i les alumnes més preparada ha d'estar la informació per part del professorat (fins i tot creada per l'ocasió), per tal de què estigui adaptada a les capacitats dels seus i seves estudiants. Per tant una de les tasques del docent en un treball per projectes serà preparar gran part de la informació i la varietat de documents que es treballarant al llarg del procés i no deixar aquesta feina a les famílies, que poden col·laborar en altres apartats del projecte si ho considerem necessari.
Des del meu punt de vista existeix, però un punt primordial que hem de fer entendre les i els docents als nostres estudiants quan treballem la cerca i el tractament de la informació en un projecte interdisciplinari, i és la necessitat de asumir actituds proactives, l'alumnat ha copsar que pot esdevenir productor de la informació i no solament consumidor pasiu de les dades que necessita investigar.
Aquí us deixo un enllaç a un video d'un projecte interdisciplinari on els alumnes van crear ells i elles mateixes les dades necessaries pel seu projecte interdisciplinari.
La cerca d'informació i tractament de la mateixa en un projecte interdisciplinari s'estructura en varis estadis que us resumeixo a continuació, a partir de la classificació que va fer Durban (2007) i vam adaptar la meva companya Montse i jo mateixa al llibre "Los proyectos interdisciplinarios. 8 ideas clave" de Baqueró i Majó (2014, p.124):
1r. Estadi: Enmarcar la informació > en un primer moment es importante delimitar clarament la informació amb la pregunta, què necessitem exactamente saber, el perquè i identificar quin tipus de dades ens seran útils. 
2n. Estadi: Determinar les fonts d'informació més adients: webs oficials, enciclopedies, blogs, xarxes sociales, llibres, programes de tv o radio, revistes, videos, entrevistes a persones, pel·lículas, experiments, etc. Dissenyar les accions de búsqueda.
3r. Estadi: Trobar la informació > aplicar el pla i les accions pensades a la fase anterior. El professorat pot facilitar estratègies a l'alumnat que serveixin per avançar.
4t. Estadi: Valorar la informació > determinar la qualitat de les dades trobades i seleccionar els continguts rellevants.
5è. Estadi: Ajustar la informació > es remenen les dades per a interpretar-les millor, mitjançant la síntesis de les idees clau i la seva organizació, classificació,... responent a les qüestions plantejades en la investigació del projecte interdisciplinari. 
6è. Estadi: Comunicar la informació  > organitzar correctaament el contingut de la informació i compartir-la amb la resta de companys i companyes de la classe. 
7è. Estadi: Aplicar la informació >  utilitzar la informació per donar una resposta a la situación plantejada en el projecte i que ens ha portat a realitzar aquest procés de recerca.